La carta robada i altres nou contes

Un altre llibre que me llegit a sigut el de "la carta robada i altres nou contes" que alguns del contres son aquestos:

ELEONORA

Aquest capítol, al no ser molt llarg ja que sols es compon de cinc pàgines, esta contat em primera persona sobre un home, que conta que el seu primer amor va ser la seua cosina, Eleonora, i els moment que passen junts.
Per circumstancies de la vida, Eleonora pateix una greu malaltia la qual la porta a la tomba; però ella, abans de morir, deia que tenia por de morir-se perquè no vol que el seu estimat l’oblide, aleshores aquest li fa la promesa de que no estarà en una altra dona.
Al final e la història diu que es casa amb Ermengarda, però que ell no tem a la maledicció de la sua promesa perquè diu que una nit metres dormia va sentir que algú li deia que no li ocorreria res per raons que descobriria quant aniguera al cel amb Eleanora.

L’HOME DE LA MULTITUD

Aquest conte tracta d’un home que esta assegut a una cafeteria i comença a observar a la gent que passa. Més tard comença a observar els detalls com la vestimenta, les actituds, la manera de caminar i després de fer aquestes observacions va diferenciar entre races elegants, de invàlids febles i espectrals advocats, traficants, especuladors... Però li va cridar la atenció un home molt senzill i el va perseguir perquè tenia curiositat de saber més d’ell.
A la fi, al no haver descobert res, deixa clar que es inútil seguir-lo, perquè no aprendria res més sobre ell ni sobre les seues actituds.

MANUSCRIT TROBAT DINS UNA AMPOLLA

L’escenari inicial es la mar calmada amb els tripulants d’un vaixell, però por a poc les coses van empitjorant i es troben en meitat d’un huracà que com a conseqüència es queden dos mariners en vida, ja que la resta de la tripulació a mort. El capítol ens conta les dificultats que van passar durant aquest període de temps com per exemple la fam. Un dels mariners es mor i l’altre entra a un vaixell sense ser vist i s’amaga a la bodega i mentre estava allí, tots els dies escrivia un missatge que posteriorment l’enviaria a la mar amb una ampolla, contant el que vivia allí i el s pensaments que li passaven pel cap.

BERENICE

Aquest conte es molt paregut al de Eleonora perquè conta com el personatge principal esta enamorat de la seua cosina; com aquesta mor desprès d’una greu malaltia i com se li apareix després de morta i com es la vida del personatge després de que açò passara.

LA MORT ROJA

Per a definir conceptes, La Mort Roja era un a pesta espantosa que es caracteritzava per la sang: aquesta pesta començava amb dolors aguts i vertigen sobtats i després els porus de les persones sagnaven, especialment a la cara de la víctima; tot açò en mitja hora.
Ens conta que un príncep esta fent una festa al seu palau, m’entres la Mort Roja actua al poble.
Descriu el palau i diu que hi havia set sales: una blava, una altra púrpura, verda, taronja, blanca i violeta, totes amb les finestres del mateix color. Però la setena era una habitació negra, amb les finestres d’un intens color escarlata (color sang) amb un rellotge d’ebre que cada vegada que sonava, la festa es parava perquè tots els convidats estaven escoltant la seua melodia. Com es normal, ningú s’atrevia a entrar a eixa habitació.
En un moment determinat el rellotge marca la mitja nit i els convidats s’enadonen d’una presencia fantasmal amb una màscara que comença a anar cap a les habitacions.
El príncep ordena que el detinguin però ningú li fa cas ja que tots tenen por. Aleshores el príncep agafa un punyal i se’n va ell.
Quant estan en la sala negra s’escolta un crit agut i els convidats s’encontren al príncep mort i s’enadonen que la presencia fantasmal era la Mort Roja, de manera que un a un dels convidats moren i amb ells el rellotge deixa de funcionar

La veritat es que no m’esperava el final, si que m’esperava que a la habitació negra pasara alguna cosa, però no trobava ninguna relació amb la pesta y amb la festa i lo de les habitacions i tot. El que ha fet l’autor ha sigut personificar la pesta i demostrar que, encara que siguen persones riques i que celebren festes ostentoses m’entres el poble es mor de fam i pateix la nomenada Mort Roja, a tots es pot passar el mateix.

L'autor d'aquest llibre el Edgar Allan Poe i va nàixer a Boston el 19 de gener de 1809. Aquest fet va ser totalment atzarós perquè era un dels punts de l'itinerari que feia la companyia de teatre en la qual treballaven els seus pares. La sua mare era filla d'actor anglesos. El seu pare era nordamericà d'ascendència irlandesa; va deixar l'advocacia per a ingressar en una companyia teatral de segona fila. Era un personatge impetuós, imprudent i addicte a l'alcohol i tant ell como la mare patien tuberculosi.

Va ser un escritor, poeta, crític i periodista romántic, generalment reconegut com un dels mestres universals del relat curt, el qual va ser un dels primers practicants al seu país.

Per motius econòmics, promte va dirigir els seus esforços a la prosa, escribin relats i crítiques literaries per alguns periòdics de la época; va arribar a adquiri certa notorietat per el seu estil caucásic i elegant.

Va morir el 7 de octubre de 1849, en la ciutat de Baltimore, cuan apenes tenia 40 anys. La causa de la seua mort mai va ser aclarada ya que van culpar a l'alcohol, per còlera, droges, un atac al cor, que es suicidara entre altres.

La figura d'aquest escritor i la de les seues obres va marcar profundament la literatura del seu país y pot dir-se que de tot el món. Va exercir una gran influència en la literatura simbolista francesa i, per mitjans d'aquesta, al subrelaisme.