dimarts, 2 desembre de 2008

Un negre amb un saxo


Un dels llibre que m'he llegit ha sigut "Un negre amb un saxo" i tractava del següent:

Hèctor Barrera es un exboxeador que ara es periodista. Es una persona que no l'importa eixir-se'n de les "regles del joc", imposades pels seus caps, per a portar una bona notícia o un bon reportage, que significaria aumentar la venda del periódic de la seus empresa.

Un reportatge que va publicar i li va portar problemes va se sobre la fundació dels proxenetes al món de la prostitució; al ser un món relativament perillós, un dels mafiosos més important, Sandokan, el va querellar per a que no continuara amb l'investigació, pero Hèctor el que volia era esbrinar més coses per a fer pressió sobre Sandokan i així obligar-lo a retirar la querella. Per aconseguir açò comptarà amb l'ajuda del seu amic Trilita entre altres.

Hèctor va continuar investigant a Sandokan i es va asabentar que aquest va treballar en una empresa de matons que es dedicava a cobrar als que abusaven de les prostitutes menors.

Totes aquestes investigacions el porten a diversos clubs de prostitutes i el fiquen en unes baralles amb un matons contractats per Sandokan.
Gràcies a aquestes investigacions va conéixer a un matrimoni que deia que la seua filla, Àngela, havia desaparegut feia dues setmanes; Hèctor al investigar sobre aquest cas, descobreix que Àngela era obligada a prostituir-se de la mateixa manera que moltes altres xiquetes de 15 i 16 anys, aleshores Hèctor es va fer pasar per un client i va parlar amb una xiqueta anomenada Célia, que li va contar les condicions en les que estaven.
Després de tot açò va entrar a casa del Tono, que era el cap del club Felicité (era un club de prostitució on Célia i altres xiquetes menors d'edat eren obligades a prostituir-se), on van trobar una agenda de clients de la xarxa de prostitució de menors on aparéixien noms de clients que arribaven a ser polítics importats.

Hèctor va anar a parlar amb Sandokan i li va dir que tenia proves de que hi havia una xarxa de prostitució de menors organitzada i que utilitzaven la tapadora d'una empresa, anomenada Ceraim, per a cobrar les factures pels serveis de les menors.

Sandokan li va completar l'informació afirmant que filmaven alguns clients i venien els vídeos a l'estranger.
Van intentar negociar, pero a la fi Hèctor va disparar a Sandokan quedant aquest mort.
La redacció on treballava li va prohibir publicar el reportage, aleshores Hèctor va anar a parlar amb la mare d'Àngela per a que els denúnciara, però havien pagat als pares d'Àngela pel seu silenci i se n'anaven de la ciutat.
Aques llibre he de reconéixer que a l'escomençament era un poc pesat, al tindre tants detalls que no tenien ninguna relació entre ells, pero a mesura que va pasant l'història i començen els personatges a tindre relació entre ells, els xicotets detalls també es relacionen entre ells i Hèctor comença la seua investigació... tot açò fa que el llibre comence a ser interesant.
Pero personalment no se perque el llibre s'anomena "Un negre amb un saxo" perque l'únic personatge negre i que es guanya la vida tocant un saxo, apareix al llibre dues vegades a l'escomençament i una molt al final.
També el que ma cridat l'atenció es que aquest llibre utilitza un llenguatge molt col·loquial, como el que utilitzen dos amics quan parlen, sense ningún tipus de paraules técniques on tingues que anar a un diccionari per a entendre-les.
Una cosa que no he comentat al resum del llibre, es que Hèctor manté un romanç clandestí amb una dona casada, i una cosa sorprenent es que les relacions sexuals d'ells dos les explica amb detall, amb un llenguatge, com he dit abans, molt informal.