La meua bèstioleta

Com que també estic llegint "El llibre de les bèsties", parlant de bèsties vaig a parlar de la meua bèstioleta:

Aquest és el meu gat, que s'anometa Teodoro, pero per a fer-ho més curt l'anomenem Teo, que segons la meua opinió te 9 anys, però segons la meua mare i la meua germana, en te 8; la cuestió es que es un gat major.

En aquesta fotografía apareixem Teo i jo de menuda un dia de Carnestoltes (per això vaig disfressada).

La meua bèstieta fa la vida de qualsevol gat: dormir, menjar i tornar a dormir. Últimament el que estic fent es jugar amb ell per a que no es quede quiet, perque el veterinari ens va aconsellar que a la seua edat es moguera més que del que esta acostumat.

Una vegada per ser tant llest (el de llest ho dic amb ironia) va fugir i es va perdre, aleshores va estar tres dies fora casa. El que nosaltres vam fer va ser posar cartells amb la seua foto, comentant que en eixe moment estava malalt. Al cap de tres dies va apareixer. Ara ho contem com anècdota pero en eixe moment ens va donar un bon esglai.

I això que diuen que els animals no són llestos, no serà pel meu gat, perque per exemple, a l'hivern es posa davant de l'escalfador per a que jo, la meua mare o la meua germana ens adonem de que vol calfarse; o si no te menjar, comença a anar darrere de nosaltres fins que ens adonem del que vol. En realida aquest gat, es un gat molt llest i l'aprècie molt.

Una curiositat que puc contar del meu gat, es que no te ungles, perque quan era xicotet el vam operar llevanli-les per a que no ens fera cap mal, ni a nosaltres ni als mobles de la casa.